Estatueta de Tanagra

Les estatuetes o figures de Tanagra eren un tipus de motlles de fosa de figures de terracota gregues produïts a partir de finals del s. IV ae, sobretot a la ciutat de Tanagra, a la regió de Beòcia, que ha donat el nom a tota la classe. Els recobriren amb una capa blanca líquida abans de la cocció i, a voltes, es van pintar després amb tints molt "naturals" com les aquarel·les; n'és un exemple la famosa Dama en blau, que es troba actualment al Louvre. Foren àmpliament exportats al voltant del món grec antic. Aquestes figures s'elaboraren en molts altres llocs de la Mediterrània, com Alexandria, Tàrent de la Magna Grècia, Centuripe a Sicília i Mirina a Mísia.

Encara que no són retrats, les figures de Tanagra representen dones reals, i alguns homes i nens, amb vestits quotidians, amb accessoris familiars com barrets, corones o ventalls. Hi ha algunes figures de personatges que tal vegada representen figures de la Nova Comèdia de Menandre i altres escriptors.^[1] Altres figures continuaren una tradició anterior de figures de terracota modelada que s'utilitzaven com a imatges de culte o objectes votius. Típicament tenen una alçada que varia entre els 10 a 20 centímetres.

Algunes estatuetes de Tanagra tenien un propòsit religiós, però la majoria semblen haver-se usat només com a decoració, igual que les seues equivalents modernes del s. XVIII ençà. Donat el costum d'enterrament grec, es col·locaven com a aixovar funerari a les tombes, segurament sense el sentit que servirien al difunt en el més enllà, com era comú en l'art funerari de l'antic Egipte o Xina. No semblen fetes especialment per a l'enterrament.

Els coraplasts, o escultors dels models que en proporcionaren els motlles, volien revelar el cos sota el moviment dels plecs d'una himatió posada al voltant de les espatlles com una capa, cobrint el cap i aquesta himatión al damunt d'un quitó.